Segons la capacitat d'absorció o adhesió d'humitat, els plàstics es poden dividir en dues categories: plàstics higroscòpics i plàstics no higroscòpics. Els plàstics higroscòpics són més propensos a la degradació de l'aigua durant el procés d'emmotllament per injecció i defectes com ara bombolles, fils de plata i marques apareixen a les peces de plàstic després de l'emmotllament. Per tant, el barril d'embalatge de plàstic s'ha d'assecar abans de l'emmotllament.
Si cal, s'ha d'instal·lar un dispositiu de calefacció per infrarojos a la tremuja de la màquina d'injecció per evitar que el plàstic sec absorbeixi la humitat o s'enganxi aigua de nou a la tremuja abans d'entrar al barril. Els plàstics higroscòpics inclouen poliamida, ABS,
policarbonat, èter de polifenilè i polifengle, etc., i els plàstics no higroscòpics inclouen polietilè, polipropilè, poliestirè i fluoroplàstics. La sensibilitat a la calor es refereix a la sensibilitat de les propietats químiques dels plàstics a la calor. Els plàstics amb una forta sensibilitat a la calor s'anomenen plàstics sensibles a la calor.
Els plàstics sensibles a la calor que s'utilitzen habitualment inclouen clorur de polivinil rígid, copolímer d'acetat de vinil de clorur de polivinil, polioximetilè i policlorotrifluoroetilè. Durant el procés d'emmotllament, els plàstics sensibles a la calor són propensos a la descomposició tèrmica i la degradació tèrmica a temperatures no massa altes i alliberen alguns gasos volàtils, que afectaran el rendiment, el color i la qualitat superficial de les peces de plàstic al cos humà i als motlles.
https://www.fhpails.com/
